L'escola bressol té en el seu eix l'infant competent, una persona amb drets i capacitats, curiositat i desitjos d'aprendre. N'és el protagonista i participant actiu en la tasca conjunta que és l'educació. Aquesta no es pot concretar sense l'infant, que hi aporta els seus interessos, les seves emocions, els seus coneixements i les experiències que viu en altres contextos. 

Per a poder fer tot això, els infants necessiten la participació també activa dels i de les educadores, amb el seu afecte, la seva acceptació, els reptes que plantegen i els ànims i suggeriments que proporcionen, els acompanyen, des de l'escola, en el llarg camí de fer-se gran. Només amb la intervenció activa, afectuosa, entusiasta i reflexiva dels docents és possible suscitar l'activitat constructiva de l'alumne, que serà responsable del seu progrés. Aquesta activitat constructiva individual es troba estretament lligada a la interacció educativa que s'estableix amb l'educador o l'educadora i amb altres nens i nenes.
 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Educar implica potenciar en cada nen i en cada nena totes les seves capacitats perquè progressin en el desenvolupament equilibrat i global. Estimar els infants, acollir-los, tenir-ne cura, cercar el seu benestar, protegir-los, ajudar-los a canalitzar les seves pors, saber actuar davant les seves rebequeries i manifestacions agressives, és una conseqüència directa de la funció formativa de l'escola infantil. Només des d'aquestes premisses l'infant pot progressar en el camí de l'autonomia i anar fent seus uns nivells incipients de regulació i control de la mateixa conducta, alhora que podrà anar incorporant actituds, instruments i conceptes propis del medi en què viu. 

 

A l'escola bressol es treballa amb l'infant i pel present de d'ell i d'ella; no hi ha contradicció entre el seu benestar present i la cerca del seu desenvolupament.Compartim una imatge d'infant capaç amb un projecte de vida individual que ha de ser respectat.

Per això, la nostra intervenció educativa parteix del respecte per la seva activitat espontània, pel seu joc autònom lliure, intentant alhora provocar el mínim d'interferències, però facilitant els recursos necessaris per al seu desenvolupament de forma induïda. D'aquesta manera, l'infant pot cercar respostes a les seves necessitats autèntiques vinculades al seu desenvolupament just en el moment precís en què es troba preparat, sense accelerar processos, respectant el seu ritme maduratiu.

Aquesta metodologia potencia l'autoregulació i possibilita la presa de decisions en els infants. Aquests dos elements afavoriran l'adquisició dels prerequisits relacionats amb l'evolució del raonament vital necessari per comprendre aprenentatges i interactuar amb l'entorn.